Immanuel Kant - Wikipedia an piemontèis, l'enciclopedìa lìbera e a gràtis Immanuel Kant Da Wikipedia. Jump to navigation Jump to search Vos an lenga piemontèisa Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì. Immanuel Kant Filòsof alman. Immanuel Kant a l'era nassù a Königsberg (al di d'ancheuj Kaliningrad, an Russia) ël 22 d'avril dël 1724 e a l'é mòrt ambelelà ël 12 ëd fërvé dël 1804. A l'é considerà un dij pi grand filòsof dla stòria. A chërdìa che la geometrìa e l'aritmética a fusso basà ansima a nòstre antuission, rispetivaman spassial e temporal. Tutun l'anvension dle geometrìe nen euclidee dël 1829 da part ëd N.I. Lobačevsky a l'ha butà an dificoltà costa posission. La Crìtica dla rason pura[modìfica | modifiché la sorgiss] Quaidun (dël 2011) a l'avìa avansà l'ideja che la tradussion, an piemontèis, ëd l'euvra Kritik der reinen Vernunft (Crìtica dla rason pura) ëd Kant, a fasèissa rije. Për fé la preuva belessì a-i é la tradussion d'un capìtol. Part sconda – Achit - II. An sla lògica trassendental[modìfica | modifiché la sorgiss] La lògica general, com i l’oma avisà, a fà astrassion da qualsëssìa contnù dla conossensa, visadì da qualsëssìa rapòrt ëd costa conossensa con l’oget, e a considera mach la forma lògica ant ël rapòrt ëd le conossense an tra ‘d lor, visadì la forma dël pensé an general. Ma, da già che a-i son sia intuission pure che intuission empìriche (com a mosta l’estética trassendental), parèj a podrìa bin ess-ie na distinsion an tra pensé pur e pensé empìrich ëd j’oget. An tal cas as darìa na lògica, anté as farìa pa astrassion da qualsëssìa contnù dla conossensa; përchè cola che a contenèissa mach le lej dël pensé pur ëd n’oget, a escluderìa tute cole conossense che a fusso ëd contnù empìrich. A traterìa ëdcò dl’orìgin ëd nòste conossense dj’oget, da già che costa orìgin a peul pa esse atribuìa a j’oget, antant che la lògica general a l’ha pa gnente da vëdde con costa orìgin dla conossensa, ma a considera le rapresentassion, sia ch’a sio originariament an noi “a priori” [iii], o mach dàite empiricament, tnisendse mach a le lej, ch’a diso che l’intelet, quand a pensa, a dòvra j’un-e an rapòrt con j’àutre; për sòn, a considera gnente se nen la forma inteletual ch’as peul desse a le rapresentassion, da qualsëssìa part a peusso vnì. E ambelessì i faso n’osservassion, che a rësguarda tute le considerassion che a vniran, e che a convnirà avèj sempe dnans a j’euj: a venta pa, visadì, ciamé trassendental qualsëssìa conossensa a priori, ma mach cola dont i conossoma che, e com, serte rapresentassion (intuission e concet) a ven-o aplicà o a son possìbij mach a priori: visadì, la possibilità dla conossensa, o sò usagi a priori. Donca ni lë spassi, ni na soa qualsëssìa determinassion geométrica a priori a son rapresentassion trassendentaj: ma mach la conossensa dl’orìgin pa empìrica ëd coste rapresentassion, e la possibilità cha a l’han tutun d’arferisse a priori a j’oget ëd l’esperiensa, a peul disse trassendental. Parèj, l’usagi dlë spassi a propòsit ëd j’oget an general a sarìa ëdcò trassendental; ma, se a l’é unicament limità a j’oget dij sens, antlora as dis empìrich. La distinsion donca dël trassendental da l’empìrich a aparten a la crìtica dle conossense, e a rësguarda pa ël rapòrt ëd coste con sò oget. Spetand, donca, ch’as dago miraco dij concet ch’as peusso arferì a priori a dj’oget, pa com intuission pure o sensìbij, ma mach com funsion dël pensé pur, e donca com concet, ma pa d’orìgin empìrica ni estética, noiàutr is formoma anticipatament l‘ideja ëd na siensa dl’intelet pur e dla conossensa rassional, dont i pensoma serti oget completament a priori. Na siensa parìa, ch’a detèrmina l’orìgin, l’estension e la validità ogetiva ëd taj conossense, as deuv ciamesse lògica trassendental, përchè a rësguarda mach le lej ëd l’intelet e dla rason, ma mach për lòn ch’a s’arferiss a oget a priori, e pa, com la lògica general, a conossense sia empìriche che pure, sensa distinsion. Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss] Gedanken von der wahren Schätzung der lebendigen Kräfte (1746) Neue Erhellung der ersten Grundsätze metaphysischer Erkenntnisse (Principiorum primorum cognitionis metaphysicae nova dilucidatio) (1755) Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels (1755) Die falsche Spitzfindigkeit der vier syllogistischen Figuren (1762) Der einzig mögliche Beweisgrund zu einer Demonstration des Daseins Gottes (1763) Versuch den Begriff der negativen Größen in die Weltweisheit einzuführen (1763) Beobachtungen über das Gefühl des Schönen und Erhabenen (1764) Über die Krankheit des Kopfes (1764) Untersuchungen über die Deutlichkeit der Grundsätze der natürlichen Theologie und der Moral (1764) Träume eines Geistersehers (1766) De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis (1770) Über die verschiedenen Rassen der Menschen (1775) Kritik der reinen Vernunft (Crìtica dla rason pura) (1781) Prolegomena zu einer jeden künftigen Metaphysik (1783) Beantwortung der Frage: Was ist Aufklärung? (1784) Idee zu einer allgemeinen Geschichte in weltbürgerlicher Absicht (1784) Grundlegung zur Metaphysik der Sitten (1785) Metaphysische Anfangsgründe der Naturwissenschaft (1786) Kritik der reinen Vernunft (Crìtica dla rason pura), sconda edission (1787) Kritik der praktischen Vernunft (Crìtica dla rason pràtica) (1788) Kritik der Urteilskraft (Crìtica dël giudissi) (1790) Religion innerhalb der Grenzen der bloßen Vernunft (1793) Zum ewigen Frieden (1795) Metaphysik der Sitten (1797) Anthropologie in pragmatischer Hinsicht (1798) Der Streit der Fakultäten (1798) Logik (1800) Über Pädagogik (1803) Aiuto per la lettura Ayuda para la lectura Help for Reading Rintré ant la Piòla Contaté j'Aministrator Lìber për Amprende Coression ortogràfica Tastadura piemontèisa Portaj e Proget Agiut pr'ij Contributor Travajòt sempi Pijàit da "https://pms.wikipedia.org/w/index.php?title=Immanuel_Kant&oldid=826800" Categorìa: Filòsof Lista ëd navigassion Utiss përsonaj a l'é pa ant ël sistema Discussion Contribussion Creé un cont Rintré ant ël sistema Spassi nominaj Artìcol Discussion Variant vìsite Lese Modifiché Modifiché la sorgiss Smon-e la stòria Ëd pi Sërca navigassion Intrada Piòla Neuve Ùltime modìfiche Na pàgina qualsëssìa Agiut Doné! utiss Pàgine con dj'anliure che a men-o a costa-sì Modìfiche colegà Pàgine Speciaj Anliura fissa Anformassion an sla pàgina Sita sta pàgina-sì Element Wikidata Stampa/espòrta Crea un lìber Dëscaria com PDF Version bon-a për stampé An autri proget Wikimedia Commons Àutre lenghe Afrikaans Alemannisch አማርኛ Aragonés العربية الدارجة مصرى Asturianu Aymar aru Azərbaycanca تۆرکجه Башҡортса Žemaitėška Bikol Central Беларуская Беларуская (тарашкевіца)‎ Български भोजपुरी বাংলা Brezhoneg Bosanski Буряад Català Chavacano de Zamboanga Нохчийн Cebuano کوردی Čeština Чӑвашла Cymraeg Dansk Deutsch Zazaki Ελληνικά Emiliàn e rumagnòl English Esperanto Español Eesti Euskara Estremeñu فارسی Suomi Võro Føroyskt Français Arpetan Nordfriisk Frysk Gaeilge 贛語 Kriyòl gwiyannen Gàidhlig Galego ગુજરાતી עברית हिन्दी Fiji Hindi Hrvatski Magyar Հայերեն Interlingua Bahasa Indonesia Interlingue Ilokano Ido Íslenska Italiano 日本語 Patois Jawa ქართული Qaraqalpaqsha Taqbaylit Kabɩyɛ Қазақша ಕನ್ನಡ 한국어 Kurdî Кыргызча Latina Lëtzebuergesch Лезги Lingua Franca Nova Limburgs Ligure Ladin Lumbaart لۊری شومالی Lietuvių Latviešu मैथिली Malagasy Македонски മലയാളം Монгол मराठी Кырык мары Bahasa Melayu Malti Mirandés မြန်မာဘာသာ Эрзянь Nāhuatl Plattdüütsch नेपाली नेपाल भाषा Nederlands Norsk nynorsk Norsk bokmål Occitan Livvinkarjala ਪੰਜਾਬੀ Polski پنجابی پښتو Português Runa Simi Rumantsch Română Русский Русиньскый Kinyarwanda संस्कृतम् Саха тыла Sardu Sicilianu Scots Srpskohrvatski / српскохрватски Simple English Slovenčina Slovenščina Shqip Српски / srpski Sunda Svenska Kiswahili தமிழ் తెలుగు Тоҷикӣ ไทย Tagalog Tok Pisin Türkçe Татарча/tatarça Українська اردو Oʻzbekcha/ўзбекча Vepsän kel’ Tiếng Việt West-Vlams Volapük Winaray 吴语 მარგალური ייִדיש Yorùbá Zeêuws 中文 文言 Bân-lâm-gú 粵語 Modifiché j'anliure Modificà l'ùltima vira dël 10 giu 2015, al 14:14. Ël test a l'é disponìbil sota la licensa Creative Commons atribussion-partagi ugual; a podrìo aplichesse d'àutre condission. Ch'a vëdda le Condission d'usagi për ij detaj. Polìtica ëd confidensialità Difide Visualisassion an sël sacociàbil Dësvlupator Statìstiche Diciarassion an sij bëscotin